"La pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

La pàtria 

Trobes 

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també to so de tos torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d'arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m'haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis,
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

(de l'edició de Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1933) 

Fragments de poesia trobadoresca

FRAGMENTS DE POESIA TROBADORESCA

Guerau de Cabrera

II
Mal saps tocar la viola
i pitjor cantar
de l'inici fins a la fi;
no saps acabar,
en la meva opinió,
amb la modulació del bretó.

III
Mal t'ensenyà
qui et mostrà
els dits posar i l'arc;
no saps ballar
ni fer jocs de mans
a la manera de joglar gascó.

Cerverí de Girona

Entre Lleida i Bellvís,

prop d'un riu, entre dos jardins,

vaig veure, amb una pastoreta,

un pastor vestit de terliç;

i jeien entre flors de lliri,

besant-se sota l'herba fresca;

i mai pastora més bella,

més graciosa i més eixerida,

no crec que existís; ni crec haver-ne vist

que als meus ulls fos tan agradable

ni a França ni a Castella.

Ponç de la Guàrdia

L'estimo encara més perquè la meva dama hi és;

que ella és el meu goig i ella és tot el que tinc,

i res no estimo sinó ella a la qual sempre he estimat

i en els meus dies cap altra no estimaré;

i sé i crec que moriré estimant-la,

perquè si a ella li plau que així m'h'ho concedeixi.

Guillem de Bergadà

Consirós canto, planyo i ploro

pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat

del meu cor per la mort de Mon Marquès,

En Ponç, el noble de Mataplana,

que era franc, liberal i cortès

i amb tots els bons capteniments,

i tingut per un dels millors

que hi hagué de S. Martí de Tours

a [Lleida] i la terra plana.

Guillem de Bornelh

Bon company, canto enllà del portell1.

No dormiu més, que ja sento l'ocell

que cerca el dia volant pel boscatge.

Ai, si el gelós us venia a fer ultratge!

                 i adés serà l'alba!

Ramon Vidal de Besalú

I

Plaents plaers, tant us amo i us desitjo,

que res no em pot plaure sense vós, ni em plau.

II

Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar

ja que res més no em plau ni em pot abellir;

que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir

que jo us fes la cort abans que una altra em fes feliç.

III

Bé em podríeu salvar de morir

sols que us plagués els meus lleials precs acceptar,

i mostrar com n'heu pogut gaudir

i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

Cerverí de Girona

Jo no sóc aquell qui va a la seva amiga

de nit, car aquella a qui em lliuro m'aferma

pensant en ella; i cap altra cosa no em preocupa

i deixo la nit, i vull arribar al dia clar:

perquè ella no tem la calúmnia ni la maledicència,

sinó que li puc durant el dia davant anar:

perquè jo odio la nit, tot desitjant l'alba.

Guillem de Bergadà

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta i sense ufana,
escriuré de mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
que d'engany és farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
que d'engany sou ple i obès.

Brindo, Marquès, per les pedres
de Melgur, prop de Someres,
on, de dents, vau perdre'n tres,
p'rò no essent les davanteres
es pot dir que no ha estat res.

Vostre braç, pobreta biga,
té menys força que una figa
i el teniu bastant malmès:
si li feu fregues d'ortiga
el podreu tornar a dur estès.

De vós, Marquès, qui es refia
no té amor ni companyia
i ha de tenir ben après
que amb vós pot anar de dia,
p'rò de nit, ai, res de res.

De vós, Marquès, qui es refia
no té amor ni companyia
i ha de tenir ben après
que amb vós pot anar de dia,
p'rò de nit, ai, res de res